Són signes dels temps. En plena crisi dels 40, per què no publicar aquelles cançons que, de tan dolentes, eren art?. El primer exemple no és gaire encertat, però servirà per a trencar el gel.
El primer "clàssic i incunable"!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
Argh! Quin ensurt! Això si que ha estat un flashback d'impressió. Més clàssics, sisplau!
Publica un comentari a l'entrada