Pocs personatges m'han semblat més estranys que Fernando Arrabal. La seva biografia el situa amb els difícils antecedents d’un pare militar, condemnat pel bàndol blau a presó, davant la seva fidelitat amb l’exèrcit de la República, traslladat a l’Hospital de Burgos per una “suposada” malaltia mental, escapant en pijama del mateix i desapareixent sense més notícies, però amb trasllat posterior de la família a Salamanca (des de Melilla) i l’inici del periple del “diagnosticat” com a superdotat Fernandito per diversos col•legis catòlics, fins a abandonar el camí “recte” de l’educació i marxar a París en auto-stop a veure una obra de Bertolt Brecht. Se suposa que, a París, va emmalaltir de tuberculosi i això va perllongar la seva estada durant diversos anys. L’obra, principalment teatral, d’Arrabal l’ha fet mereixedor d’importants guardons a ambdós costats dels Pirineus.
Però la seva imatge pública dista molt de la d’un prestigiós literat que, segons s’ha arribat a afirmar, va ser considerat com a finalista al Premi Nobel de literatura l’any 2005. La seva adreça de contacte la col•loca a París, a prop de la Place de Wagram, i el seu correu electrònic és de domini Orange. Gran part de la seva obra actual és a diaris com El Mundo, i els continguts són clarament provocadors. A sobre, té un blog encara menys actualitzat que aquest (INADMISSIBLE!). És, no obstant, mentre recordem el naixement del “milenarisme” a l’únic programa de TV bo que ha presentat en Sánchez Dragó, la meva nova referència a la secció de Blogosfèrics. Una copa, o més, per Arrabal.
Però la seva imatge pública dista molt de la d’un prestigiós literat que, segons s’ha arribat a afirmar, va ser considerat com a finalista al Premi Nobel de literatura l’any 2005. La seva adreça de contacte la col•loca a París, a prop de la Place de Wagram, i el seu correu electrònic és de domini Orange. Gran part de la seva obra actual és a diaris com El Mundo, i els continguts són clarament provocadors. A sobre, té un blog encara menys actualitzat que aquest (INADMISSIBLE!). És, no obstant, mentre recordem el naixement del “milenarisme” a l’únic programa de TV bo que ha presentat en Sánchez Dragó, la meva nova referència a la secció de Blogosfèrics. Una copa, o més, per Arrabal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada