22.7.08

"Cuando Goya se volvió sordo, su loro se hizo mimo". (Fernando Arrabal, escriptor "milenarista". 2005)

Pocs personatges m'han semblat més estranys que Fernando Arrabal. La seva biografia el situa amb els difícils antecedents d’un pare militar, condemnat pel bàndol blau a presó, davant la seva fidelitat amb l’exèrcit de la República, traslladat a l’Hospital de Burgos per una “suposada” malaltia mental, escapant en pijama del mateix i desapareixent sense més notícies, però amb trasllat posterior de la família a Salamanca (des de Melilla) i l’inici del periple del “diagnosticat” com a superdotat Fernandito per diversos col•legis catòlics, fins a abandonar el camí “recte” de l’educació i marxar a París en auto-stop a veure una obra de Bertolt Brecht. Se suposa que, a París, va emmalaltir de tuberculosi i això va perllongar la seva estada durant diversos anys. L’obra, principalment teatral, d’Arrabal l’ha fet mereixedor d’importants guardons a ambdós costats dels Pirineus.
Però la seva imatge pública dista molt de la d’un prestigiós literat que, segons s’ha arribat a afirmar, va ser considerat com a finalista al Premi Nobel de literatura l’any 2005. La seva adreça de contacte la col•loca a París, a prop de la Place de Wagram, i el seu correu electrònic és de domini Orange. Gran part de la seva obra actual és a diaris com El Mundo, i els continguts són clarament provocadors. A sobre, té un blog encara menys actualitzat que aquest (INADMISSIBLE!). És, no obstant, mentre recordem el naixement del “milenarisme” a l’únic programa de TV bo que ha presentat en Sánchez Dragó, la meva nova referència a la secció de Blogosfèrics. Una copa, o més, per Arrabal.